Des de la fundació del monestir, en el
segle XI, consta ja l'existència d’obres
manuscrites i, des del segle XII, Montserrat
va tenir el seu propi scriptorium, molt actiu
als segles XIV i XV.
La inauguració d'un taller tipogràfic
a Montserrat, promogut per l'abat Cisneros l'any
1499, va afavorir la difusió cultural
del monestir.
Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca
va créixer i va diversificar els seus
fons fins a arribar a reunir, segons consta,
milers d'obres en les seves prestatgeries. El
moment més tràgic de la seva història
va ocórrer durant les guerres napoleòniques,
quan en 1811 el monestir va ser destruït
i es va perdre la major part del seu tresor
bibliogràfic.
La
biblioteca actual
La biblioteca actual té el seu inici
a finals del segle XIX i, de manera particular,
va créixer durant l'abadiat del P. Antoni
M. Marcet (1913-1946). En pocs anys el fons
de la biblioteca va passar de quinze mil volums
a la xifra aproximada de cent cinquanta mil.
La guerra civil espanyola, primer, i, després,
la segona guerra mundial van interrompre o si
més no van dificultar les adquisicions.
Posteriorment, en els últims decennis,
ha estat possible duplicar els seus fons.
Els
fons
Destaquen les seccions de filosofia, teologia,
ciències bíbliques, patrologia,
litúrgia, música, història
de l'art. Així mateix els seus apartats
d’història general universal, en particular
medieval i d'Europa, d’història de Catalunya
i països de la Corona d'Aragó, amb
un fons d'històries locals i de la guerra
civil d’ Espanya.
